Pale White | Yann Tiersen, Shannon Wright
http://www.youtube.com/watch?v=CzmeaWZjYxs

"On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra?
[...]
mentre els estels del matí cantaven 
i cridava d'entusiasme 
tot l'estol dels fills de Déu?"

                                Job 38, 4

fred.

HORA BAIXA 

[...]

Desordre


pels convulsos carrers,


no s'esmena la pluja,


i és insensat que encenguin


tants llums per ells (la nit


se'ns tira més a sobre).


Massa cor disponible,


massa excés de nosaltres


tremola. No veiem


la filigrana lleu

del primer contrallum


ni ens empara la gràcia,


per sempre, d'una línia


més precisa que el viure


(trèmul, i massa al dia)

              Gabriel Ferrater

Clyties of the Mist (1912), Herbert James Draper

Guinevere Van Seenus, Michael Thompson

341

Después de un gran dolor, viene una emoción solemne-
Los Nervios están ceremoniosos, como Tumbas-
El Corazón rígido pregunta si fue Él quien pudo soportar,
¿Y fue Ayer, o hace Siglos ya?

Los Pies, mecánicos, dan vueltas-
En el Suelo, en el Aire, en el Vacío-
Un camino en el Bosque 
Crecido con descuido,
Resignación de Cuarzo, como piedra-

Es la Hora de Plomo-
Recordada, si se sobrevive,
Como recuerda la Nieve quien se está congelando-
Primero -Frío- luego Estupor- después el abandono- 


                                                            Emily Dickinson

"Estem abandonats com nens extraviats en el bosc. Quan romans davant meu i em mires, què saps tu
dels dolors que hi ha en mi i què sé jo dels que hi ha en tu. I si jo em llancés als teus peus i plorés i t'expliqués, què sabries més de mi que de l'infern, si algú t'hagués dit que hi fa calor i és un lloc espantós. Només per això
els éssers humans hauríem de mostrar-nos entre nosaltres tan respectuosos, tan pensatius i amants
com si ens trobéssim davant les portes de l'infern."

                                                                                                                       Franz Kafka a Oskar Pollak

Nostàlgia, Lucas Simões

 en La buhardilla de los Höller.

        Thomas Bernhard, Correción

La Lluita, Robert Demachy

LA LLIÇÓ

Te'm gires, en el moment que obres la porta,
i rius, i una vegada més he d'aprendre
la lliçó de subjecció, dolça i sabuda:
que un teu posat se m'endú sempre, i com allisa
l'obstacle de rompents on m'aïllo, difícil
i encara personal. És aquest, és
aquest d'ara, el posat
com et gires, i el tors
decanta i desorienta, concedit
al moviment, la més pausada zona
on dorm la reserva del teu cos.
   (Quin horror innegable, quin horror
de matèria del món, quan penso
que em dono a compondre una rompuda falsedat
des d'aquí, d'aquest altre
lloc del món, mentre potser
que es gira, en el moment que obre la porta
d'una cambra on no em trobaré mai.)


                                      Gabriel Ferrater

Representació de la resistència de l'èter a l'atmosfera. Il·lustració s. XIX

Ballade Núm. 1 en G menor, Op.23 | Chopin 

aria

de vegades potser senyor
només potser 
per sota terra o per on sigui 
m'arrossego una mica
i potser 
de vegades una mica passen coses 
senyor les coses que m'esperen 
em passen sota terra 

(les coses que no dius senyor)
             
                         Decaure, Albert Balasch

                                                "Thou Wonder, and thou Beauty, and thou Terror"

                                                                               P.B. Shelly, Epipsychidon