![]() |
Sunny Morning - Eight Legs, Lucian Freud |
dimarts, 31 de desembre del 2013
dijous, 12 de desembre del 2013
dimecres, 11 de desembre del 2013
dimarts, 26 de novembre del 2013
divendres, 25 d’octubre del 2013
dimarts, 22 d’octubre del 2013
FUGA DE MORT
Negra llet de l'alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d'un xiulet fa venir els seus mastins
d'un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.
Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret
crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres
i vosaltres continueu tocant per a la dansa
Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps
Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d'Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s'hi jeu estret
Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d'Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d'Alemanya el seu ull és blau
t'encerta amb bala de plom t'encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l'aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d'Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
Paul Celan
divendres, 4 d’octubre del 2013
23:00h, Octubre
La lámpara ilumina débilmente los ángulos sombríos de mi cuarto y pone un gran disco de viva luz donde entran mi mano, de repente ambarina, mi libro, mi escritorio. En las paredes azulean delgados hilillos de luna que han entrado por la imperceptible separación de las rojas colgaduras. Todo el mundo se ha acostado en el gran piso silencioso - Entreabro la ventana para ver de nuevo por última vez la dulce cara leonada, muy redonda, de la luna amiga. Oigo algo así como el aliento fresquísimo, frío, de todas las cosas que duermen -el árbol de donde rezuma la luz azul-, de la bella luz azul que a lo lejos, en un entresijo de calles, transfigura, como un paisaje polar eléctricamente iluminado, los adoquines azules y pálidos. Por encima se extienden los infinitos campos azules donde florecen frágiles estrellas...- He cerrado la ventana. Me he acostado. Mi lámpara, en una mesilla al lado de mi cama, en medio de vasos, de frascos, de bebidas frescas, de librillos preciosamente encuadernados, de cartas de amistad o de amor, ilumina vagamente en el fondo mi biblioteca. ¡La hora divina! A las cosas usuales, como a la naturaleza, las he hecho sagradas por no poder vencerlas. Las he revestido con mi alma y con imágenes íntimas o espléndidas. Vivo en un santuario, en medio de un espectáculo. Soy el centro de las cosas y cada una me procura sensaciones y sentimientos magníficos o melancólicos, que disfruto. Ante los ojos tengo visiones espléndidas. Se está bien en esta cama. Me duermo.
M. Proust, 17 anys
dilluns, 30 de setembre del 2013
dimarts, 24 de setembre del 2013
dilluns, 16 de setembre del 2013
dimarts, 3 de setembre del 2013
– ¡el cielo! ¡Ay de aquel que todavía no ha comprendido eso!-. Cuando con mi muleta hurgaba
en la pútrida y agusanada masa de mi erizo muerto, era el cielo lo que yo buscaba.
Cuando, desde lo alto del Molí de la Torre, hundía la mirada en el negro vacío,
también y todavía buscaba el cielo.
La vida secreta, Salvador Dalí
en la pútrida y agusanada masa de mi erizo muerto, era el cielo lo que yo buscaba.
Cuando, desde lo alto del Molí de la Torre, hundía la mirada en el negro vacío,
también y todavía buscaba el cielo.
La vida secreta, Salvador Dalí
dilluns, 26 d’agost del 2013
divendres, 19 de juliol del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
dimecres, 12 de juny del 2013
diumenge, 2 de juny del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
dimarts, 21 de maig del 2013
diumenge, 5 de maig del 2013
dimecres, 17 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
diumenge, 7 d’abril del 2013
dissabte, 6 d’abril del 2013
dilluns, 18 de març del 2013
dissabte, 16 de març del 2013
dijous, 14 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
diumenge, 24 de febrer del 2013
dimarts, 19 de febrer del 2013
dissabte, 16 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)