L'AMOR I EL CRANI

L'amor s'asseu damunt el crani
de la Humanitat,
i en aquest tron, el molt profà,
rient de grat,

bufa, festiu, grans borbollons
que van enlaire,
com per atènyer mons 
enllà de l'aire.

El globus fràgil, molt lluït,
pren embranzida,
rebenta, i escup el seu esperit,
com son daurat.

Cada bombolla fa dir al crani,
gemegaire:
"El joc aquest, tan espontani,
¿durarà gaire?:

això que treus, amb un rampell,
per la boca cruel,
monstre assassí, és el meu cervell,
la meva carn, i el fel!"

                      Charles Baudelaire, Les flors del mal