My Rifle, My Pony and Me

                                                                       
Let us take the air, in a tobacco trance,
admire the monuments,
discuss the late events,
correct our watches by the public clocks.
Then sit for half an hour and drink our blocks.

                                                                   Eliot

a simple twist of fate

DIUMENGE

Els ocells de la llum se'n van a jóc

i ens deixen a les branques un subtil

tremolor de petites veritats.

Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre

sentiment transitori s'ha gastat.

Ens aixequem, i amb por de no saber

retrobar a temps qui som i què volem,

anem tornant ben poc a poc. La tarda,

la brasa imatge nostra, nerviosa

però abnegada mare de la cendra,

s'apaga, i es respira la pudor

del tabac refredat. Hem estat sols,

però ara ens estrenyem als colls d'embut

(colzes amb colzes, passos que es fan nosa)

per vessar dins el poble l'imprecís

record d'uns camps trencats, al.luvials

deixes de camions, d'uns camins curts

com un alè cansat, i uns arbres vius

que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem

amb els que s'han quedat, i que ara surten

dels balls i de les coves de penombra

gelatinosa, i tots trepitgem besos

que la tarda ha endurit, i ara es parteixen

en dues valves, com un musclo, i cauen.

Un nen que se li ha rebentat el globus

llança un plor viperí. Tots ens mirem

i riem satisfets. Cap de nosaltres

no és gaire amunt en l'escala dels éssers.

                                        

                                           Gabriel Ferrater

Peace Piece | Bill Evans

Demaneu i us donaran. Cerqueu i trobareu. Truqueu i us obriran.

Time After Time | Miles Davis

El cor de la tempesta, Anne Birgman

POEMA XXIX

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert  [Tal com el brau que fuig cap al desert]
quan és sobrat per son semblant qui el força [quan és vençut pel seu semblant, que el força,]
ne torna mai fins ha cobrada força  [no torna fins que s'ha recuperat]
per destruir aquell qui l’ha desert, [per destruir aquell qui l'ha ofès,]
tot enaixí em convé llunyar de vós,  [així em cal allunyar-me de vós;]
car vostre gest mon esforç ha confús:  [el vostre gest ha confós el meu ànim;]
ne tornaré fins del tot haja fus  [no tornaré fins que s'haja ben fos]
la gran paor qui em tol ser delitós. [la por que m'impedeix de ser feliç.]


                                                                               Ausiàs March 

que es faci la teva voluntat

                               EL MUTILAT

                               Jo sé que no l'estimes.

                               No ho diguis a ningú.

                               Tots tres, si tu ens ajudes,

                               guardarem el secret.

                               Que ningú més no vegi

                               allò que hem vist tu i jo.

                               De la gent i les coses

                               que us han estat amics,

                               ell se n'amagarà.

                               No tornarà al cafè

                               que és fet per a esperar-te.

                               Vindran mesos amb erra:

                               serà lluny de les taules

                               de marbre, on us servien

                               les ostres i el vi blanc.

                               En els dies de pluja

                               no mirarà l'asfalt

                               on us havíeu vist

                               quan no es trobaven taxis

                               i havíeu d'anar a peu.

                               No obrirà més els llibres

                               que li han parlat de tu:

                               ignorarà què diuen

                               quan no parlen de tu.

                               I sobretot, hi pots

                               comptar, ni a tu ni a mi

                               no ens farà saber on para.

La Gueule Cassée

                               S'anira confinant

                               dins de les terres llunyanes.

                               Caminarà per boscos

                               foscos. No el sobtarà

                               l'atzagaia de llum                            

                               de la nostra memòria.

                               I quan sigui tan lluny

                               que mig el creguem mort,

                               podrem recordar i dir

                               que no te l'estimaves.

                               No ens farà cap angúnia

                               de veure com li manques.

                               Serà com un espectre

                               sense vida ni pena.

                               Com la foto macabra

                               d'una Gueule Cassée,

                               que orna un aparador

                               i no ens fa cap efecte.

                               Per ara, no ho diguem:

                               no trasbalsem la gent

                               mostrant-los la ferida

                               sagnant i purulenta.

                               Donem-li temps i oblit.

                               Callem, fins que ningú,

                               ni jo mateix, no el pugui

                               confondre encara amb mi.

                                                  Gabriel Ferrater

Confusion will be my epitaph
As I crawl a cracked and broken path
If we make it we can all sit back and laugh,
But I fear tomorrow I'll be crying,
Yes I fear tomorrow I'll be crying

                                               KC

Anywhere out of the world