"L'estimo i no puc parlar amb ella. L'espio per no trobar-me-la." Franz Kafka, Fragments pòstums
diumenge, 24 de juny del 2012
Margaret Durow
[Migdia; instant de l'ombra més curta; final de l'error més llarg;
punt culminant de la humanitat; incipit Zaratustra.]
divendres, 22 de juny del 2012
La casa entre les roses, Claude Monet
Montclar
dijous, 21 de juny del 2012
OCI
Ella
dorm. L'hora que els homes
ja s'han
despertat, i poca llum
entra
encara a ferir-los.
Amb ben
poc en tenim prou. Només
el
sentiment de dues coses:
la terra
gira, i les dones dormen.
Conciliats,
fem via
cap a la
fi del món. No ens cal
fer res
per ajudar-lo.
Gabriel Ferrater
dimecres, 20 de juny del 2012
"Un home lliure és un home sol."
A.B., La caça de l'home
dissabte, 16 de juny del 2012
PLA DE FUGA
Aviat, sense esperar saber
si el so venia d'elles ni
cap més orgull del cel,
les dues veus van inventar
la forma de patir el coratge.
Mai no hi va haver pla B.
A.Balasch
Prop de Gósol (2011)
"Com pots gaudir del món si no és refugiant-hi?"
Franz Kafka, Aforismes de Zürau
dilluns, 11 de juny del 2012
Quatre arbres, Egon Schiele
(i un autorretrat)
diumenge, 10 de juny del 2012
L'AMOR I EL CRANI L'amor s'asseu damunt el crani de la Humanitat, i en aquest tron, el molt profà, rient de grat, bufa, festiu, grans borbollons que van enlaire, com per atènyer mons enllà de l'aire.
El globus fràgil, molt lluït, pren embranzida, rebenta, i escup el seu esperit, com son daurat.
Cada bombolla fa dir al crani, gemegaire: "El joc aquest, tan espontani, ¿durarà gaire?:
això que treus, amb un rampell, per la boca cruel, monstre assassí, és el meu cervell, la meva carn, i el fel!"
(El LÚCID CONSELLER i el seu amic se'n van. Un focus verd il·lumina intensament la buida escena, i dues venta- des impetuoses i contràries es desfermen i xoquen, mentre cau amb lentitud el teló.)
Salvador Espriu, última acotació d'Antígona
dimecres, 6 de juny del 2012
KENT: On és el rei?
CAVALLER: Lluita contra els furiosos elements; ordena al vent que arrossegui la terra cap al mar, o que inundi el continent inflant les aigües arrissades, fins que tot s'alteri o deixi d'existir; [s’estira els cabells blancs, que ràfegues impetuoses i encegades atrapen amb furor humiliant; és l'home en el seu món minúscul que pretén combatre el conflictiu anar i venir del vent i de la pluja. Aquesta nit, en què l'óssa xuclada pels cadells no deixa el cau, i ni el lleó ni el llop afamegats gosen mullar-se el pèl, ell va corrent, amb el cap descobert i demanant a crits la destrucció total.]
William Shakespeare,
El rei Lear (Acte III, escena I)
dilluns, 4 de juny del 2012
Alguna nit amb vent de cara potser he volgut dir alguna cosa. Alguna nit, alguna cosa que era veritat i no era meva.