dimecres, 27 de juny del 2012

"L'estimo i no puc parlar amb ella. L'espio per no trobar-me-la."

                                             Franz Kafka,
                                   Fragments pòstums

diumenge, 24 de juny del 2012

Margaret Durow

[Migdia; instant de l'ombra més curta; final de l'error més llarg; 
punt culminant de la humanitat; incipit Zaratustra.]

divendres, 22 de juny del 2012

dijous, 21 de juny del 2012


OCI 



Ella dorm. L'hora que els homes 

ja s'han despertat, i poca llum 

entra encara a ferir-los. 

Amb ben poc en tenim prou. Només 

el sentiment de dues coses: 

la terra gira, i les dones dormen. 

Conciliats, fem via 

cap a la fi del món. No ens cal 

fer res per ajudar-lo.

                          Gabriel Ferrater

dimecres, 20 de juny del 2012

























                                                                                                                                                           "Un home lliure és un home sol."
                                                                                                                                                  
                                                                                                                                       A.B., La caça de l'home

dissabte, 16 de juny del 2012

PLA DE FUGA
Aviat, sense esperar saber
si el so venia d'elles ni
cap més orgull del cel,
les dues veus van inventar
la forma de patir el coratge.
Mai no hi va haver pla B. 
                       A.Balasch
Prop de Gósol (2011)








 

















"Com pots gaudir del món si no és refugiant-hi?" 
                          Franz Kafka, Aforismes de Zürau

dilluns, 11 de juny del 2012

diumenge, 10 de juny del 2012

L'AMOR I EL CRANI

L'amor s'asseu damunt el crani
de la Humanitat,
i en aquest tron, el molt profà,
rient de grat,

bufa, festiu, grans borbollons
que van enlaire,
com per atènyer mons 
enllà de l'aire.

El globus fràgil, molt lluït,
pren embranzida,
rebenta, i escup el seu esperit,
com son daurat.

Cada bombolla fa dir al crani,
gemegaire:
"El joc aquest, tan espontani,
¿durarà gaire?:


això que treus, amb un rampell,
per la boca cruel,
monstre assassí, és el meu cervell,
la meva carn, i el fel!"

                      Charles Baudelaire, Les flors del mal

dijous, 7 de juny del 2012


(El LÚCID CONSELLER i el seu amic se'n van. Un focus
verd il·lumina intensament la buida escena, i dues venta-
des impetuoses i contràries es desfermen i xoquen, 
mentre cau amb lentitud el teló.) 

                                        Salvador Espriu, última acotació d'Antígona                                                        

dimecres, 6 de juny del 2012


KENT: On és el rei?
CAVALLER: Lluita contra els furiosos elements;
ordena al vent que arrossegui la terra 
cap al mar, o que inundi el continent
inflant les aigües arrissades, fins que tot
s'alteri o deixi d'existir; [s’estira els cabells 
blancs,
que ràfegues impetuoses i encegades 
atrapen amb furor humiliant;
és l'home en el seu món minúscul que 
pretén
combatre el conflictiu anar i venir
del vent i de la pluja. Aquesta nit, 
en què l'óssa xuclada pels cadells
no deixa el cau, i ni el lleó ni el llop 
afamegats gosen mullar-se el pèl,
ell va corrent, amb el cap descobert
i demanant a crits la destrucció total.]
                                 
                                                   William Shakespeare, 
                                       El rei Lear (Acte III, escena I)

dilluns, 4 de juny del 2012

Alguna nit
amb vent de cara
potser he volgut
dir alguna cosa.
Alguna nit,
alguna cosa 
que era veritat
i no era meva.

diumenge, 3 de juny del 2012

           
La corda tensa, Frantisek Drtikol
Justícia Poètica

"I tots els homes maten allò que estimen"
                                       Oscar Wilde

dissabte, 2 de juny del 2012


Hi ha ombra sota aquesta roca roja
(vine a aixoplugar-te sota l'ombra 
d'aquesta roca roja),
i t'ensenyaré allò que no és
ni l'ombra teva que et segueix al matí
ni la teva ombra que al vespre et surt a trobar;
t'ensenyaré la por en un grapat de pols. 

T.S. Eliot, 
fragment de L'enterrament dels morts