Sunny Morning - Eight Legs, Lucian Freud

Dues figures, Francis Bacon

Postmortem I, Robert Ashton

One Day / Reckoning Song | Asaf Avidan 

[...]
Viniera,
viniera un hombre,
viniera un hombre al mundo, hoy, llevando
la luminosa barba de los
patriarcas: debería,
si de este tiempo
hablase, de-
bería
tan sólo balbucir y balbucir
continua, continua-
mente.

(«Pallaksch, Pallaksch.»)


                          TÜBINGEN, ENERO
                                     Paul Celan

iktsuarpok

30 d'octubre de 1920

El caràcter estrany i indesxifrable de no naufragar, de deixar-se conduir en silenci. És això el que t'aboca a l'absurditat: 
"Si fos per mi, ja faria temps que m'hauria extraviat" Si fos per mi!

  
                                                                                                                                                        F.Kafka, Diaris

Her Eyes are Underneath The Ground | Antony and The Johnsons

                                                                                                                           mare

Infra | Max Richter 

Tatsumi Hijikata sent terra, Eikoh Hosoe

I Follow Rivers | Lykke Li

Cipple and the Starfish | Antony and The Johnsons

Una partida d'escacs (fragment), La terra gastada, T.S.Eliot - Alexia Mora i Teresa Minguell

deus ex machina

Arioso | J.S.Bach (per Glenn Gould)

FUGA DE MORT

Negra llet de l'alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d'un xiulet fa venir els seus mastins
d'un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret

crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres
i vosaltres continueu tocant per a la dansa

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps

Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d'Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s'hi jeu estret

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d'Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d'Alemanya el seu ull és blau
t'encerta amb bala de plom t'encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l'aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d'Alemanya

el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith



                                         Paul Celan

Had we but world enough and time,

                             Andrew Marvell

La nau dels bojos, El Bosch

23:00h, Octubre 

La lámpara ilumina débilmente los ángulos sombríos de mi cuarto y pone un gran disco de viva luz donde entran mi mano, de repente ambarina, mi libro, mi escritorio. En las paredes azulean delgados hilillos de luna que han entrado por la imperceptible separación de las rojas colgaduras. Todo el mundo se ha acostado en el gran piso silencioso… - Entreabro la ventana para ver de nuevo por última vez la dulce cara leonada, muy redonda, de la luna amiga. Oigo algo así como el aliento fresquísimo, frío, de todas las cosas que duermen -el árbol de donde rezuma la luz azul-, de la bella luz azul que a lo lejos, en un entresijo de calles, transfigura, como un paisaje polar eléctricamente iluminado, los adoquines azules y pálidos. Por encima se extienden los infinitos campos azules donde florecen frágiles estrellas...- He cerrado la ventana. Me he acostado. Mi lámpara, en una mesilla al lado de mi cama, en medio de vasos, de frascos, de bebidas frescas, de librillos preciosamente encuadernados, de cartas de amistad o de amor, ilumina vagamente en el fondo mi biblioteca. ¡La hora divina! A las cosas usuales, como a la naturaleza, las he hecho sagradas por no poder vencerlas. Las he revestido con mi alma y con imágenes íntimas o espléndidas. Vivo en un santuario, en medio de un espectáculo. Soy el centro de las cosas y cada una me procura sensaciones y sentimientos magníficos o melancólicos, que disfruto. Ante los ojos tengo visiones espléndidas. Se está bien en esta cama.… Me duermo.

M. Proust, 17 anys

           The little girl on the plane
           Who turned her doll’s head around
           To look at me.

           (La nena de l'avió
           que va tombar el cap de la seva nina
           perquè em mirés.)

                         Seymour Glass

  

Cfr. Oriani sobre el flux menstrual: la malattia sacra che in un rituo lunare prepara la donna per il sacrificio.

"Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!" 

                                                                Nietzsche

Kol Nidrei | Max Bruch

Marea, Margarita Georgiadis

Persephone (The Gathering of Flowers) | Dead Can Dance

omina

              

El cielo es lo que estuve buscando a lo largo y a través de la espesura de confusa y demoníaca carne de mi vida 

– ¡el cielo! ¡Ay de aquel que todavía no ha comprendido eso!-. Cuando con mi muleta hurgaba
en la pútrida y agusanada masa de mi erizo muerto, era el cielo lo que yo buscaba. 
Cuando, desde lo alto del Molí de la Torre, hundía la mirada en el negro vacío, 
también y todavía buscaba el cielo.
              
                                                                La vida secreta, Salvador Dalí

Live with me | Massive Attack

Aisthesis

Dues figures, Salvador Dalí

Sèrie Stigma: Las Palmas. Espanya, Antoine d'Agata

Concert per a violí II | Philip Glass

Prelude & Fugue Núm.10 en E Menor BWV 855 |  J.S. Bach (per Glenn Gould)

Music Box | René Aubry

Fotograma de la pel·lícula Ulysses' Gaze. Vània

Stabat mater dolorosa | Pergolesi

"¡Gala, tú eres la realidad!"

                    Salvador Dalí

         SALIERI: ¡Mediocres del mundo!, yo os absuelvo.

                                                               Amadeus

Sursum corda

Adagio for Strings, Quartet de corda Núm.1 Segon mov. Op.11 | Samuel Barber

Meine Zelle. Meine Festung, Stärke
("La meva cel·la - La meva fortalesa")

           F.Kafka, Fragments pòstums

"Tot és literatura" 

                   A.B.

PAX6

de La ciutat de marbre, Gabriel Halevi

Omni-Phantasmic Series, Neil Craver

Zdzisław Beksiński.

Lacrimosa | Zbigniew Preisner

Et in Arcadia ego

Op.4, Verklärte Nacht (Nit Transfigurada) Sextet de corda | Arnold Schönberg

Cementiri de Sinera, 30 de març de 2013, Disparador automàtic

Homicidi a casa, Jakub Schikaneder (1890)

Seen it all | Jake Bugg

Ombra i llum, Bill Brandt

POLONIUS: What do you read, my lord?

HAMLET: Words, words, words.
       

                                            William Shakespeare,
                                     Hamlet (Acte II, escena II)

Lluna perpètua o Les ungles de la nit (2012)

Erlebnis

Bso de The Village (The Gravel Road, min. 8:45) | James Newton Howard

O Children | Nick Cave & Bad Seeds 

Rinat Ibragimov

Concert per a contrabaix i orquestra, 1r Mov. | Koussevitzky 

Kicho | Astor Piazzolla
http://www.youtube.com/watch?v=qpBEdMTkDCw

ignis fatuus

L'ull del silenci, Max Ernst (1943-1944)

L'àngel de la llar, Max Ernst (1937)

Identity will be convulsive or will not be

                                            Max Ernst

Hey | The Pixies (fff)

I was broken | Robert Pattinson

Agnus dei, Zurbarán

"Com una ovella portada a matar

o com un anyell

que calla mentre l'esquilen,

ell no obria la boca."

                    Fets dels Apòstols 8, 32

Eward Weston

Ne me quitte pas | Edith Piaff

També podríem citar Kafka i dir "Si hi ha esperança, no és per a nosaltres."

Deixeble, Leonardo Da Vinci

Fade to Black | Metallica

Zoyd

Concert per a piano Núm 2 en F Major, Op. 102: II. Andante | Dmitri Shostakovich

de Marinata, Alek Bayanduryan Levasgani

Square 17, Ellie Mack

La més antiga fotografia coneguda d'un tornado.
Dakota del Sud, 22 km al sud-oest de Howard. 28 d'agost de 1884

Rootless Tree | Damien Rice

Suite espanyola, Op. 47 Núm. 5: Aaturias| Isaac Albéniz

Edward Weston

La pequeña nació un día
que estaba borracho Dios:
por eso, en su voz, dolían
tres clavos zurdos... Nacía
con un insulto en la voz!

                 María de Buenos Aires,
                 Horacio Ferrer, música d'Astor Piazzolla


















Alevare | Astor Piazzolla

Safo (1877), Charles Mengin

                                           
                                           V


Et veig amb els cabells mullats, els ulls al cor mirant les gotes.
Ja vessen els teus pits detalls d'una altra vida sense temps.
Ja es mou la teva boca, carn de carn vermella, cap aquí,
la nova illa dels desconeguts, que et parlen sense llengua.

Et veig perquè no hi ets, en cada pas ja dit del meu passat,
en cada nit marcida de follia, en cada ratlla mètrica.
I et vull així, desconeguda, quieta, fora dels inicis,
atenta al mal que saps, que sé, ens volem fer sense trobar-nos.

Només, però, no deixarem de riure junts. I l'un de l'altre.


                                                    Decaure, Albert Balasch

Edouard Boubat

febrer i epifania
anys plens deserts de fang
la calma fent de llit
el ventre a terra tot insomni
bon riure dels budells
si mai l'hivern s'atura

               Albert Balasch

Don Quichotte à Dulcinée Núm.1 Chanson Romanesque | Maurice Ravel

al regne de Calígula
              Albert Camus

  "Μη επιθυμείν αδυνάτων" Quiló de Lacedemònia