V


Et veig amb els cabells mullats, els ulls al cor mirant les gotes.
Ja vessen els teus pits detalls d'una altra vida sense temps.
Ja es mou la teva boca, carn de carn vermella, cap aquí,
la nova illa dels desconeguts, que et parlen sense llengua.

Et veig perquè no hi ets, en cada pas ja dit del meu passat,
en cada nit marcida de follia, en cada ratlla mètrica.
I et vull així, desconeguda, quieta, fora dels inicis,
atenta al mal que saps, que sé, ens volem fer sense trobar-nos.

Només, però, no deixarem de riure junts. I l'un de l'altre.


                                                    Decaure, Albert Balasch