"Estem abandonats com nens extraviats en el bosc. Quan romans davant meu i em mires, què saps tu
dels dolors que hi ha en mi i què sé jo dels que hi ha en tu. I si jo em llancés als teus peus i plorés i t'expliqués, què sabries més de mi que de l'infern, si algú t'hagués dit que hi fa calor i és un lloc espantós. Només per això
els éssers humans hauríem de mostrar-nos entre nosaltres tan respectuosos, tan pensatius i amants
com si ens trobéssim davant les portes de l'infern."

                                                                                                                       Franz Kafka a Oskar Pollak

Nostàlgia, Lucas Simões