Antony Gormley

"Vaig estimar una dona que també m'estimava, però la vaig haver d'abandonar.
Per què?
- No ho sé. Era com si estigués envoltada d'un grup armat, les llances apuntaven cap a fora. Quan em vaig acostar vaig entrar en el seu radi d'acció, vaig ser ferit i vaig haver de retrocedir. He patit molt.
La dona no tenia culpa de res?
- No ho crec, o millor dit, no ho sé. La comparació anterior no era completa. Jo també estava envoltat per un cercle de gent armada, les llances apuntaven cap a l'interior, és a dir, cap a mi. En intentar anar cap a la dona topava primer amb les llances de la meva gent armada i no podia avançar. Potser mai he arribat fins al cercle armat de la dona i si hagués arribat ho hauria fet ja sagnant i sense coneixement.
S'ha quedat sola la dona?
- No, un altre ha pogut penetrar cap a ella, fàcilment i sense impediments. Jo he mirat, esgotat per tots els meus esforços, amb indiferència, com si fos l'aire a través del qual els seus rostres es van fregar en el primer petó. ̈

Franz Kafka