POEMA XXIX

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert  [Tal com el brau que fuig cap al desert]
quan és sobrat per son semblant qui el força [quan és vençut pel seu semblant, que el força,]
ne torna mai fins ha cobrada força  [no torna fins que s'ha recuperat]
per destruir aquell qui l’ha desert, [per destruir aquell qui l'ha ofès,]
tot enaixí em convé llunyar de vós,  [així em cal allunyar-me de vós;]
car vostre gest mon esforç ha confús:  [el vostre gest ha confós el meu ànim;]
ne tornaré fins del tot haja fus  [no tornaré fins que s'haja ben fos]
la gran paor qui em tol ser delitós. [la por que m'impedeix de ser feliç.]


                                                                               Ausiàs March